5/1/06
Engrunes
Les males lectures de la història
Encara que no ho sembli a primera vista, la història juga un paper important en l'actual procés de rebaixes negociades de l'Estatut. I és que tothom sembla donar per descomptat que el procés normal d'elaboració d'un Estatut és que els representants del poble català facin una proposta per posteriorment negociar-la, rebaixar-la, a Madrid. Aquesta sensació neix de la història, neix del que va passar el 1932 i del que va passar el 1979. En totes dues ocasions, els representants del poble de Catalunya es van acabar embeinant l'Estatut de Núria i l'Estatut de Sau i van acabar pactant uns textos legals que tenien ben poc a veure amb els originals. Van acabar acceptant un grau de sobirania molt inferior al previst inicialment. Així és com han funcionat en el passat els dos processos d'elaboració de l'Estatut i molts pensen que és inevitable que ara funcioni de la mateixa manera. Però obliden que hi ha grans diferències entre la situació actual i la de l'adveniment de la República o la de la Transició. La gran diferència és que ara Catalunya ja té Estatut i institucions de govern pròpies i que la proposta d'Estatut no ha estat aprovada ni a Núria, ni a Sau, sinó al Parlament de Catalunya. No hi ha paral·lelisme possible. No té cap mena de sentit que ara es negociï com el 32 o com el 79.
Sense pressió
El 32 i el 79, els parlamentaris catalans estaven sotmesos a la terrible pressió d'empassar-se les retallades imposades pel govern espanyol (amb remor de sabres al fons) o de no tenir institucions d'autogovern. Ara no. Ara no hi ha més pressió que la que nosaltres mateixos ens autoimposem. Si no hi ha nou Estatut no passa res, Catalunya segueix tenint autogovern, Catalunya segueix tenint Estatut, Catalunya segueix tenint tota la capacitat política i legal de proposar un nou Estatut quan li sembli convenient. No té cap sentit convertir la negociació a les Corts espanyoles en un procés dramàtic en què figura que ens juguem el ser o no ser. La cosa és molt senzilla: el Parlament de Catalunya ha elaborat una proposta, l'ha elaborada el Parlament i no una comissió reunida a la muntanya. Si els governants espanyols s'avenen a la proposta catalana com van jurar i perjurar, encantats de la vida. Si no s'hi avenen, tindran més problemes ells que nosaltres. La pressió la tenen ells, no nosaltres.