7/1/06

Engrunes


Pasqua Militar a Madrid

Ahir, el rei d'Espanya va aprofitar la Pasqua Militar per seguir fent campanya contra l'Estatut. Ho va fer amb el mateix to que havia utilitzat en el trenta aniversari de l'accés al tron i en el missatge de la Nit de Nadal. Un to mesurat però inequívoc, on les constants referències a la Constitució i el consens només tenen una lectura possible. Un to on la referència a "la seva rica diversitat i pluralitat, amb les seves variades terres, tradicions i virtuts" és una comèdia per refermar l'obsessió per la unitat de la nación.

 

Pasqua Militar a Sevilla

Amb un to més barroer, el tinent general José Mena Aguado va celebrar la Pasqua Militar a Sevilla tot recordant que l'article vuit de la Constitució obliga les forces armades a actuar per defensar la unitat d'Espanya. Un recordatori d'allò més adequat en un discurs on també va advertir que "el fet que en una autonomia sigui exigible el coneixement de la seva llengua particular és una aspiració desmesurada que obligaria les forces armades a regular els destins a aquesta autonomia de la mateixa forma que actualment es regulen els destins a l'estranger".

 

Els nostres Reis

Mentre tot això passava a Madrid i a Sevilla, a Catalunya ens dedicàvem a fer festa grossa i a homenatjar els nostres Reis: en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, que el màxim mal que et poden fer és dur-te carbó si no has sigut bon minyó.

 

En Sharon és en Sharon?

I a la terra d'Israel on van anar a petar els tres Reis d'Orient, en Sharon tornava a ser operat. El seu estat de salut, la seva vida, ja no és una qüestió política, és una qüestió humana. I sorgeix l'eterna pregunta de quin sentit té lluitar per mantenir en vida una persona que molt probablement ha vist dramàticament disminuïdes les seves facultats cerebrals. L'eterna pregunta de si nosaltres sense el nostre cervell a ple rendiment som encara nosaltres. L'eterna pregunta de fins a quin punt les persones que perden facultats mentals en són conscients. Moltes preguntes amb ben poques respostes, tret de les personals de cadascú. De cadascú, i dels seus familiars.