9/1/06
Engrunes
Qui paga descansa
És curiós que tant com se sol parlar del deute extern i de les maldats del Fons Monetari Internacional, ara s'hagi comentat ben poc el fet que a primers d'any el president argentí Néstor Kirchner ordenés pagar tot el deute que el seu país tenia pendent amb l'FMI: prop de deu mil milions de dòlars. El president brasiler Lula da Silva va anunciar a mitjans de desembre una política semblant. La decisió argentina de tornar de manera anticipada tots els crèdits que li havia concedit el Fons ha anat revestida d'una retòrica nacionalista molt crítica amb l'FMI. Però, més enllà de discursos, la possibilitat de pagar demostra que la situació econòmica del país llatinoamericà ha millorat de forma espectacular des de la crisi de fa quatre anys: el creixement del PIB se situa ara al voltant del 9% anual. El principal risc per a la recuperació de l'economia és el rebrot de la inflació, que se situa ja al 12% anual. Amb una història d'hiperinflació com la que té Argentina, l'estabilitat de preus hauria de ser un objectiu absolutament prioritari. I sembla com si no ho fos, com si el pagament avançat del deute amb l'FMI fos una manera de dir-los a aquests senyors tan pesats de Washington que deixin de tocar els nassos amb la seva mania de voler controlar la inflació. El cert és que voler controlar la inflació no és una mania del Fons Monetari Internacional, és una necessitat imperiosa perquè un país progressi.
Es recorden de Biafra?
Si ja tenen una edat, deuen recordar la terrible guerra de Biafra de finals dels seixanta. Una guerra que es va saldar amb un milió de morts i que per a molts va ser el primer cop que vèiem imatges de nens africans famolencs a la televisió. La guerra va esclatar després que Biafra declarés la seva independència de Nigèria, al·legant la repressió sistemàtica a què eren sotmesos els seus habitants d'ètnia igbo. Han passat més de trenta anys i la situació política nigeriana s'ha estabilitzat i s'ha democratitzat lleugerament mentre l'economia vivia de les rendes del petroli. Ara a Biafra tornen a voler la independència, però la volen obtenir pacíficament i s'han empescat un mètode prou original. El front independentista (Massob) ha posat en circulació una moneda pròpia que funciona amb normalitat a tot Biafra. Destruir la moneda és un dels camins més eficaços per destruir un Estat.