13/1/06
Engrunes
Horaris recomanats
El senyor ministre Caldera s'ho deu passar la mar de bé. Encara no s'han acabat els titulars generats per la seva original proposta de llei de dependència, que decideix que la festa ha de ser grossa i l'han de pagar els altres, i ja apareixen nous titulars per una llei que tampoc encara no existeix. Ara es tracta d'una llei que en diuen de la igualtat i en la qual el senyor ministre vol que s'hi inclogui una recomanació perquè els convenis col·lectius estableixin horaris europeus. Ja es veu que això de la igualtat i de la conciliació de la vida laboral i familiar dóna per molt. Tant serveix per recomanar horaris com per fer una passejada en helicòpter. La idea del senyor Caldera de recomanar que es facin horaris europeus és francament bona, l'únic problema que té és que el senyor Caldera sembla no saber gaire què passa a Europa amb els horaris.
7/24
Els horaris rígids i regulats eren els propis de les antigues societats industrials. En les modernes societats de serveis els horaris són lliures i flexibles, precisament perquè tots volem tenir-ho tot a l'abast de la mà tothora: 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. I d'aquí neix el 7/24 que s'ha convertit en el símbol d'aquesta nova societat, la que avui impera a Europa i a la resta de països desenvolupats. És evident que per a moltes famílies casar els horaris laborals dels seus membres, fer-los compatibles amb els horaris escolars, amb els comercials, amb els del transport públic, amb els dels locals d'oci... és enormement complicat. Però tothom s'espavila com pot i gràcies a les complexitats horàries acaben tenint feina els cangurs i els restaurants. Aquest és el món on vivim. Aquest és el món que coneixen perfectament empresaris i sindicats quan pacten els convenis col·lectius. Aquest és el món que no arreglarà amb receptes antigues un ministre de treball espanyol que fa tota la impressió de no saber a quin món viu.
Polítics professionals
A la vida, tots actuem en funció de les nostres circumstàncies i experiència personal. El senyor Caldera és diputat al Congrés des del 1982, quan tot just acabava de fer 25 anys. Deu ser per això que pensa que la gent dedica tres hores al dia a dinar i que després fa la migdiada.