15/1/06
Engrunes
Alegries passatgeres
Quan el premi Nobel de la Pau va anar a parar a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i al seu director general, Mohamed Elbaradei, el guardó va ser interpretat com un mastegot als Estats Units i un senyal de suport als que s'havien oposat a la guerra de l'Iraq. Quan, ara fa dos anys i mig, la Unió Europea va impedir que els Estats Units portessin el règim iranià davant el Consell de Seguretat de l'ONU i van iniciar un llarg procés negociador, molts van creure que aquesta era la manera de fer les coses: a l'europea, de bon rotllo. Parlant la gent s'entén, que deia aquell. Ara que l'Iran ha evolucionat cap a pitjor i que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i els negociadors europeus no han tingut altre remei que reconèixer que Teheran els ha pres el pèl, ara tots corren a dir que cal anar al Consell de Seguretat de l'ONU. I un cop siguem allà es reproduirà la situació de l'Iraq. I els europeus diran que sí però més endavant, i la Xina i Rússia jugaran en funció dels seus interessos energètics i comercials, i algun membre no permanent farà un discurs contra els imperialistes que tenen bombes atòmiques però no volen que en tinguin els pobres. I els Estats Units es tornaran a quedar sols. I tots plegats tornarem a demostrar que és molt divertit ser pacifista i antiamericà, però que massa pràctic no es pot dir que sigui.
Sobirania i impunitat
I encara algú dirà que l'Iran defensa la seva sobirania nacional. Com el president sirià, Baixar al-Assad, que diu que no testificarà davant la comissió de l'ONU que investiga l'assassinat de l'exprimer ministre libanès Rafiq Hariri, perquè això afectaria la sobirania de Síria. I ningú no aconseguirà fer declarar el president sirià. I en parlaran a l'ONU i diran que ves què hi podem fer. I no farem res i els sirians oferiran uns quants caps de turc. Alguns que ja són morts; d'altres si molt convé els mataran. I l'ONU s'ho mirarà i tots ens ho mirarem i ens preguntarem un cop més si això de les Nacions Unides té solució o no en té. I si això de la sobirania no s'ha convertit en una excusa barata per oferir impunitat als assassins. I si no ha arribat ja l'hora de demostrar, amb fets i no només amb paraules, que ens creiem de debò això dels drets humans i de la solidaritat amb tots els pobles del món.