16/1/06
Engrunes
De la indignitat
No recordo haver escrit mai cap article jutjant una persona per qui eren els seus pares ni recordo haver jutjat mai un pare (o una mare) per com els ha sortit el fill. Sí que recordo, en canvi, haver escrit més d'un article criticant aquells que jutgen una persona per ser filla de qui és filla o per ser pare (o mare) de qui és pare (o mare). Per tant avui no els parlaré ni del pare (ni de la mare) del senyor Vidal-Folch ni del senyor Polanco. N'hi ha prou parlant d'ells. De la seva indignitat. De la indignitat d'utilitzar sistemàticament les tàctiques de guerra bruta contra qualsevol que no els fa el gara-gara. De la indignitat de no donar mai la cara. De la indignitat de les amenaces. De la indignitat de convertir els propis interessos empresarials en interessos nacionals (com els que el 39 entraren per la Diagonal i encara no hi veien ni el tramvia ni les torres de la Caixa ni les ordenances municipals). De la indignitat de disfressar de progressisme el seu classisme repugnant. Són així. Així és el seu diari i així és el seu imperi audiovisual, construïts en aliança permanent amb el poder polític espanyol.
L'Iu i en Porky
Iu: Segurament has comès molts errors a la teva vida, com tothom, com jo, que si cal em poso el primer. Certament podies deixar les mares dels colpistes tranquil·les. Però qui sap llegir ja sap què deies, ja sap què volies dir. No t'hi encaparris i, si tens insomni, mira si trobes alguna vella pel·lícula de dibuixos animats on hi surti en Porky, el porquet, i fes-te un tip de riure.
L'AVUI
A tots ells, tots ben iguals des de la COPE a El País, els encantaria que l'AVUI fos un diari radical. Els encantaria tenir algú que demostrés la seva peculiar visió del món, que considera terroristes tots els qui no som espanyolistes. I fa temps que busquen excuses. I s'agafen a aquest article o a aquell altre. I sempre obliden que a l'AVUI, com als mitjans de comunicació seriosos, els que hi escrivim som els responsables del que escrivim. I sempre obliden que l'AVUI és l'únic diari del nostre país on els col·laboradors tenim plena llibertat. Tenim fins i tot la llibertat d'equivocar-nos, que és la primera i principal de les llibertats.