18/1/06
Engrunes
Víctimes i botxins a Santiago
La victòria de Michelle Bachelet a Xile té un cert regust de justícia històrica. Farà goig veure al Palacio de la Moneda una persona que va patir la repressió d'en Pinochet. Ja va fer goig que, amb els seus antecedents i essent una dona, accedís a la cartera de Defensa. La senyora Bachelet fa anys que diu, i que practica, que la seva no és una política de venjança, de confrontació, sinó de reconciliació. Però una reconciliació que s'ha de basar en la veritat, en el reconeixement de les barbaritats comeses pels bàrbars.
Víctimes i botxins a Moscou
Encara que hagi estat molt menys comentat, aquest aire de justícia històrica ha envoltat també la visita de la cancellera alemanya Angela Merkel a Moscou. Lluny de les conxorxes a què ens tenien acostumats l'Schröder i en Putin, la Merkel ha fet una visita d'Estat, formal, seriosa. I ha volgut sentir, també, la veu d'aquells a qui en Putin vol deixar sense veu. Sense ser de camaraderia, l'actitud de la Merkel ha estat de col·laboració, però deixant sempre clar que el respecte a les formes democràtiques és la pedra angular de qualsevol entesa. Inevitablement, l'actitud de l'Angela Merkel, criada a l'antiga Alemanya de l'Est i filla d'un pastor protestant, s'ha vist marcada també pel passat. Pel record que el senyor Putin va ser el màxim responsable de la KGB a l'Alemanya de l'Est.
Merkel, Bachelet, Halonen, Johnson-Sirleaf
El paper de l'Angela Merkel a Moscou, la victòria de la Michelle Bachelet a Xile, la de la presidenta Tarja Halonen a Finlàndia i la presa de possessió d'Ellen Johnson-Sirleaf a Libèria, ens han permès en ben pocs dies constatar l'imparable ascens de les dones a les més altes responsabilitats polítiques a tots els racons del planeta. En molts casos, aquest ascens s'explica precisament perquè són pobles que han tingut una història convulsa els darrers anys i creuen que una dona pot ser el dirigent més adequat per encarar un procés de reconciliació i de reconstrucció. Tant de bo se'n surtin, totes elles, i tant de bo de mica en mica vagin sent capaces, entre totes, de definir una nova manera de governar. Una manera més femenina, menys mascla.