19/1/06
Engrunes
Només en nom meu
Dijous de la setmana passada l'Iu Forn publica l'article aquell dels colpistes. Dissabte: El País publica la nota aquella contra l'AVUI. Dilluns dedico aquesta columna a criticar els mètodes indignes dels senyors Polanco i Vidal-Folch. Dilluns nit: participo al programa 59 segundos de TVE on la Isabel San Sebastián i en José Antonio Vera treuen el tema de l'article de l'Iu. Expresso la meva opinió i dic que si volen més detalls que llegeixin el que he publicat aquell mateix dia a l'AVUI. En el curs del debat el senyor Vera m'acusa de celebrar les actuacions dels terroristes, simplement perquè no acabo de compartir els seus punt de vista sobre Euskadi. Acabat el debat, es disculpa en privat i assegura que no volia dir el que ha dit, que ho ha dit en un moment d'acalorament. No organitzo cap acte sacramental, no demano al fiscal que procedeixi contra el senyor Vera. El tema del senyor Vera està (i seguirà) tancat, el de l'Iu Forn es veu que no. Dimecres, ahir, a les pàgines de televisió d'El País apareix una crítica del senyor Vicente Molina Foix titulada Esputos y clemencia on s'assegura que l'article de l'Iu és "un esputo no menos nefasto" (que les declaracions del general Mena Aguado) i diu que l'article de marres va ser "disculpado por Joan Oliver, que representaba en el debate al AVUI". Jo no vaig dir això. La crònica fa tota la impressió d'haver estat escrita sense veure el programa i vés a saber si per indicació d'algú. En tot cas, vull deixar clar que jo no representava en el debat l'AVUI. Jo em representava a mi mateix i donava la cara. Els meus articles tampoc no representen ningú sinó a mi mateix, que sóc qui els signa. Les meves crítiques al grup d'El País, al senyor Polanco i al senyor Vidal-Folch són meves i només meves. Si volen discutir o debatre, encantat, però a cara descoberta i representant cadascú el que representa. Jo només em represento a mi mateix, jo parlo i escric només en nom meu.
No en nom meu
Em sembla fantàstic que hagin donat la Medalla d'Or de la Generalitat al senyor Gregorio López Raimundo, però em sembla intolerable que pretenguin que amb aquest acte s'honora també tots els militants antifranquistes anònims. Com a militant antifranquista anònim que vaig ser, i que en bona part encara sóc, no em sento ni poc ni gens reconegut en la figura estalinista del senyor López Raimundo.