21/1/06
Engrunes
Impostos progressistes o progressius
Tal com es preveia, la reforma de l'IRPF i de l'impost de societats aprovades ahir pel govern espanyol són molt tímides tot i que van pel bon camí de la reducció i la simplificació. La majoria de contribuents pagaran menys impostos i això sempre és bo. Però el projecte falla perquè en lloc de reduir la diferència entre el tipus màxim de l'impost de la renda i del de societats, l'amplia. Fins ara, una persona física podia pagar fins a un màxim del 45% dels seus ingressos en concepte d'IRPF i una empresa podia arribar a pagar el 35% dels seus beneficis com a impost de societats, hi havia una diferència de 10 punts. Quan es completi la reforma ahir aprovada, la diferència serà de 13 punts (entre el 43% de l'IRPF i el 30% de societats) i per tant seran superiors els al·licients perquè els grans contribuents muntin empreses ad hoc per pagar menys impostos. Algun dia haurem de parlar seriosament de la possibilitat d'instaurar un tipus únic que sigui el mateix per a la renda i per a societats. És una mena d'impost que no sembla tan progressista com això dels trams i les desgravacions, però els resultats que dóna són molt més progressius.
Salut i medi ambient
De trascantó, mentre s'anuncia amb gran rebombori la rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats, ens colen un increment dels impostos sobre el tabac i ens amenacen amb nous impostos mediambientals. En la dura feina del recaptador d'impostos no hi ha res més pràctic que emparar-se en les dues grans religions del món contemporani: la salut i el medi ambient. I així figura que salves la humanitat mentre compenses els ingressos que perds rebaixant l'IRPF i l'impost de societats.
Més d'un mes
Ha passat més d'un mes des que es van celebrar les eleccions legislatives a l'Iraq i tot just ahir al vespre vam tenir els resultats. Com que han passat tants dies, sembla que la notícia hagi perdut importància, però en té i molta. En té perquè la principal força xiïta no ha aconseguit la majoria absoluta. En té perquè representa el primer pas cap a la integració a la via política pacífica de les forces sunnites. En té perquè els nacionalistes kurds segueixen sent decisius. En té perquè significa un pas més cap a la pau i la llibertat.