22/1/06
Engrunes
La setmana de la veritat
Tot sembla assenyalar que aquesta serà la setmana decisiva en què s'haurà de decidir si hi ha nou Estatut o no n'hi ha. La clau de la decisió la tenen CiU i el PSOE, l'Artur Mas i en Rodríguez Zapatero, concretament. Les reunions de les direccions dels seus partits (divendres, CiU; ahir, PSOE) els han servit a tots dos per reforçar la seva posició i per tibar una mica més la corda. Ara tots dos s'han de jugar la pell i decidir-se pel sí o el no definitiu. Els punts crítics són la definició de Catalunya com a nació i el finançament. Cap de les dues parts no es pot sortir amb la seva en els dos temes. L'única possibilitat d'acord és que el PSOE cedeixi molt en finançament i que CiU cedeixi, també molt, en el terme nació.
Som una nació
És evident que Catalunya és una nació i és evident que ho seguirem sent tant si l'Estatut ho diu com si no ho diu. Si per al PSOE això és un problema insuperable, si necessita dir que ha hagut de cedir en el terreny del finançament a canvi d'evitar això de la nació, doncs ho deixem córrer i no passa res. L'única cosa que no es pot acceptar en aquest camp és fer el ridícul. Si no parlem de nació no en parlem, però no utilitzem eufemismes insultants com això de la històrica nació, la nacionalitat o el sentiment de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Més val no posar-hi res. Catalunya no necessita adjectius.
Som una nació espoliada
Digui el que digui l'Estatut, Catalunya seguirà sent una nació, però segons què digui l'Estatut serà una nació espoliada amb un futur ben negre o una nació que disposa dels recursos necessaris per construir un futur esplendorós. És aquí on ens la juguem i és aquí on el PSOE ha de fer un gir espectacular si realment vol que hi hagi un Estatut que pugui ser votat favorablement pel poble de Catalunya. O aconseguim un progrés espectacular en el finançament, aconseguim no haver d'anar a pidolar que ens tornin els nostres diners, aconseguim una Agència Tributària Catalana que no sigui una sucursal de l'espanyola, o no té cap mena de sentit dir que sí a aquest nou Estatut. Podem seguir amb el del 79, exigir que facin el favor d'aplicar-lo d'una vegada, millorar el finançament per la via de la Lofca i ja en tornarem a parlar més endavant.