23/1/06
Engrunes
No cal un Estatut per a això
Falten detalls, molts detalls, però sembla que tenim definits els eixos bàsics del finançament que figurarà en el nou Estatut. El finançament de la Generalitat serà significativament millor, potser en lloc d'esperar que ens enviïn els diners del fons de suficiència encara els n'haurem d'enviar alguns. El dèficit fiscal serà una mica menor si els pressupostos generals de l'Estat s'adapten a l'acord pactat per als propers set anys, però tot dependrà de la negociació de cada any. Podria ser que tinguéssim una cosa que s'assemblés a l'Agència Tributària Catalana, però tot dependrà de la negociació que es faci d'aquí a dos anys. Podria ser que el futur fos un xic menys magre, però també podria ser que a partir del 2013 ens toqués pagar encara més. És un acord de finançament del qual podem veure el got mig ple o el got mig buit. És un acord de finançament que progressa en la mateixa línia que els que es van fer amb el darrer govern González i durant els governs Aznar. Seria un bon acord si s'hagués fet en el marc de la Lofca i del Consell General de Política Fiscal i Financera, però no és un acord prou important per comprometre un nou Estatut. Per a això no cal un Estatut. Per a això no cal hipotecar-nos durant vint anys més.
De 2006 a 2012
Haurem de negociar els pressupostos de l'Estat per a l'any següent. Caldrà que recullin una inversió a Catalunya que gairebé dobli la d'aquest exercici, quan figura que les forces nacionalistes catalanes eren necessàries per a la seva aprovació. Ens en sortirem?
2007-2008
Hi haurà hagut eleccions a Catalunya i a Espanya. Si tots dos resultats donen un poder determinant als nacionalistes catalans, potser, només potser, arreglarem el desgavell de l'Agència Tributària. Si no, res de res.
2013
Espanya es queda sense fons europeus. Figura que als catalans ja ens hauran compensat el "deute històric" i a partir d'aquí tenen barra lliure per esquilar-nos.
2006
El poble de Catalunya haurà de dir si vol el nou Estatut. Si no el vol, no n'hi haurà.