24/1/06
Engrunes
Rei i president
Malgrat la cosa estatutària, he anat seguint les cerimònies del relleu a la presidència de Bolívia i me n'ha quedat un regust agredolç. Un regust agredolç de l'acte de dissabte on, com qui diu, van proclamar l'Evo Morales rei del quítxues. El cerimonial podia semblar grotesc, però tenia un punt d'autèntic, hi havia una mica de l'ànima d'un poble que després de cinc-cents anys de repressió encara no ha mort del tot. Era com la cerimònia del lehendakari jurant a l'arbre de Gernika, com la decisió del president de Polònia de celebrar la presa de possessió amb una missa a la catedral de Varsòvia, com els antics reis, per primer cop des del 1939. Hi havia aquest esperit, aquesta emoció, de refer un vincle històric. L'acte formal de presa de possessió, diumenge, va ser més estàndard, tenia menys èpica. Escoltant el llarg discurs del senyor Morales, em va sorprendre la seva pobríssima oratòria. I ho vaig considerar un bon auguri. Un senyor sense gaires dots oratoris ho té difícil per fer demagògia populista.
Chirac i Bush
També l'Estatut ha fet passar a un segon terme les paraules del president francès en què amenaçava d'utilitzar armes nuclears contra els països que ataquin França. Potser ja ningú no es pren seriosament en Chirac i deu ser per això que no hi ha hagut cap gran escàndol en l'opinió pública. Però, s'imaginen el que hauria pogut arribar a passar si aquestes paraules no les hagués dit el president de França sinó els dels Estats Units?
Barcelona i Madrid
L'Ajuntament de Barcelona proclama satisfet que el 2006 destinarà més de 150 milions d'euros a la cultura, 94 euros per habitant, i assegura que això ens situa molt per damunt de Madrid, que només n'hi destina 56. És una estadística enganyosa perquè oblida un petit detall. El petit detall és que Madrid rep importantíssimes aportacions dels pressupostos generals de l'Estat. Només el que gasta el ministeri de Cultura als tres grans museus de Madrid (Prado, Thyssen i Reina Sofía) és molt més que tot el que gasta l'Ajuntament de Barcelona en totes les activitats culturals. Ja ho veuen, hem anat a petar al famosíssim dèficit fiscal i això que avui m'havia proposat no parlar de l'Estatut i el finançament.