25/1/06
Engrunes
Fer números
Ja tothom comença a fer números amb el sistema de finançament pactat entre en Zapatero i en Mas. I uns diuen que hi guanyarem quatre mil milions d'euros, i d'altres que amb prou feines dos mil i encara n'hi ha que avisen que hi podríem sortir perdent. Tots tenen raó o poden arribar a tenir-la. Ja es veurà. No s'ha pactat una xifra, s'ha pactat un sistema. I com tots els sistemes, el balanç només es podrà fer a pilota passada. El que és inqüestionable és que el nou sistema dóna a la Generalitat més autonomia financera ja que no haurà d'esperar a rebre els recursos de Madrid sinó que els recaptarà ella mateixa. Però si acaba donant més diners a Catalunya o no, dependrà de la lletra menuda, una lletra menuda que fins ara desconeixem. I dependrà, seguirà depenent, de la força que tinguin a Madrid els nacionalistes catalans, de la seva capacitat per forçar acords i compromisos d'inversió.
Canadà
Diuen que el Canadà ha girat a la dreta perquè els conservadors han guanyat les eleccions generals. Seria més precís dir que les han perdut els liberals. La gent no s'ha tornat més conservadora del que era, simplement ha decidit que ja n'hi havia prou que manessin uns senyors que es dedicaven a finançar el seu partit amb els fons teòricament destinats a promoure la "consciència canadenca" al Quebec. Són les coses de la unitat de la pàtria.
Un any d'hotel
M'agraden els hotels, m'hi trobo bé, però mai no m'he passat un any vivint en una habitació d'hotel. Com se l'han passat alguns dels que avui fa justament un any van ser desallotjats de la seva casa del passatge Calafell, al Carmel. Veïns a qui les autoritats van assegurar inicialment que podrien tornar a casa seva tan bon punt s'haguessin consolidat les obres al túnel de la línia 5, "d'aquí a uns dies, dos o quatre, o el cap de setmana". Han passat 52 caps de setmana i alguns encara esperen poder tornar a casa i encara són a l'hotel. I quan se'ls pregunta com estan, expliquen que enyoren poder esmorzar en pijama. Com sempre, en les situacions dramàtiques acabem enyorant els petits detalls. Com l'home que s'ha separat i el que més troba a faltar és aquella butaca on feia la migdiada els diumenges.