27/1/06
Engrunes
L'Arafat segueix perdent batalles un cop mort
La història de l'Arafat és com aquella tan bonica que ens explicaven a l'escola franquista del Cid, que guanyava batalles un cop mort, però exactament al revés. La victòria de Hamàs a les legislatives palestines d'abans-d'ahir és un desastre es miri com es miri. Sempre és un desastre que un grup terrorista i antidemocràtic guanyi unes eleccions. En el delicat equilibri del Pròxim Orient ho és encara més. Però el fet que sigui un desastre no vol dir que no sigui comprensible, que no s'entengui la reacció del poble palestí davant un procés de pau que mai no acaba de donar fruits i, sobretot, davant la desastrosa administració d'Al-Fatah. Aquesta és l'herència que va deixar l'Arafat. Aquesta és la conseqüència de la seva covardia en no signar els acords de pau de Camp David. Aquesta és la conseqüència de la corrupció i el nepotisme imperants a l'Autoritat Nacional Palestina. Aquesta és l'herència que va deixar l'inefable Moratinos permetent que l'ajuda de la Unió Europea anés a engreixar la corrupció i no ajudés al desenvolupament del poble palestí. Les coses ara estan molt difícils. D'aquí a unes setmanes poden empitjorar si els israelians reaccionen donant la victòria en les eleccions del 28 de març als que no volen la pau. Ens queda, encara, la petita esperança que Hamàs posi seny, abandoni les armes i opti clarament pel joc polític democràtic. Petita, molt petita.
Quan el PSOE pressioni
La decisió de l'executiva d'Esquerra de mantenir el no a l'acord Zapatero-Mas és lògica i coherent. Si creuen que l'Estatut pot millorar, sobretot el finançament, tenen el dret i el deure d'intentar-ho. I tenen també el dret de deixar clar que no passen per l'adreçador. Hi ha, però, dues qüestions que no encaixen. La menor, sembla que personal d'en Carod-Rovira, és dir que la tensió es mantindrà només fins que comenci el debat a la comissió constitucional del Congrés. Quan més li convé a Esquerra mantenir la tensió és precisament en la fase de comissió. L'altra cosa que no quadra, molt més important, és pensar que es podrà mantenir el no a aquest Estatut sense posar en perill la continuïtat del govern de la Generalitat. Quan el PSOE pressioni de debò, ERC haurà de triar: o afluixa en l'oposició a l'Estatut o provoca una crisi de govern. Per ser coherent de debò, cal estar disposat a renunciar a la cadira.