1/2/06
Engrunes
Fortaleses i debilitats
De mica en mica, en una mena de procés de decantació, s'està imposant entre els nacionalistes catalans la sensació que la retallada del projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre és degut a una gran debilitat del nacionalisme català i a una gran fortalesa del nacionalisme espanyol. Aquesta teoria vindria avalada pel fet que els nacionalistes espanyols s'han passat un any bramant, mentre que els nacionalistes catalans no hem bramat gaire. D'acord amb aquesta tesi, se suposa que hauríem d'haver recollit firmes, fet manifestacions i amenaçat de calar foc al país si no aconseguíem el nou Estatut. Vaja, que ens hauríem d'haver comportat com a espanyols. Per sort, el país és més savi que els nostres savis, i no ha fet res de tot això. S'ha llevat cada matí per anar a treballar i tirar la família i el país endavant i ha deixat en mans dels polítics la feina dels polítics, amb la clara consciència que tan o més important que el nou Estatut és treballar cada dia i passar-se-la bé. Aquesta ha estat i és la nostra fortalesa, no la nostra debilitat. Les manifestacions i la pirotècnia l'hem deixat sempre en mans dels altres, excepte en alguns curts períodes de la nostra història dels quals hem sortit, sempre, escaldats.
Beneïts
En aquest país tranquil que sap que el futur es construeix amb la feina de cada dia, hi ha una colla de beneïts que somnien que algun dia serem més lliures. Jo sóc un d'aquests beneïts. Un d'aquests beneïts que pensem que en una nació sense Estat, com la nostra, la política és encara una cosa important. Un d'aquests beneïts que pateixen quan veu enfrontar-se les forces polítiques nacionalistes catalanes. Un d'aquests beneïts que van patir el 1999 quan no va haver-hi pacte CiU-ERC. Un d'aquests beneïts que va patir el 2003 quan no va haver-hi pacte CiU-ERC. Un d'aquests beneïts a qui fa mal el cor quan en Mas diu que tot el mal ve d'Esquerra i quan en Carod diu que els més dolents de tot són els convergents. Ja sé que sóc un beneït, ja sé que la política no està feta de bones intencions, però algun dia CiU i ERC hauran de reconèixer que cap de les dues forces no desapareixerà, que totes dues són aquí per quedar-s'hi i que el país hi sortiria guanyant si es deixessin de lluites fratricides. Perdonin el rotllo, però és que jo sóc un beneït.