3/2/06
Engrunes
Època de rebaixes
L'escàndol organitzat per les caricatures de Mahoma publicades al Forside Jyllands-Post demostra l'estultícia de la societat occidental i les dificultats de convivència amb un món musulmà que vol seguir lluny, cada cop més lluny, dels nostres paràmetres de llibertat i tolerància. No pot ser que davant aquesta reacció integrista ens arruguem. No pot ser que el ja famós diari danès publiqui a la seva web (www.jp.dk) una nota en danès, anglès i àrab, on dóna tota mena d'explicacions sobre un afer en què no cal cap explicació. No pot ser que es destitueixi el director de France-Soir per haver reproduït les ja famoses caricatures del profeta, unes caricatures ben innocents si se les compara amb totes les que s'han arribat a publicar sobre Crist. No pot ser que el vicepresident de la Comissió Europea, Franco Frattini, s'abaixi els pantalons i digui, en un comunicat oficial, que la publicació de les caricatures va ser "imprudent". No pot ser que la comissària europea d'Afers Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ens encoratgi a trobar un equilibri entre la llibertat d'expressió i la "sensibilitat" vers algunes comunitats religioses. La llibertat d'expressió és una conquesta irrenunciable del món occidental i no podem fer passos enrere perquè uns personatges instal·lats en l'Edat Mitjana ens amenacin. Si cedim davant el xantatge musulmà, apareixeran nous xantatges de tot tipus. I la nostra societat recularà en el túnel del temps. I per pura covardia haurem perdut la llibertat. On són els grans defensors de la llibertat d'expressió? On són tots els que es manifestarien pels carrers si destituïssin el director d'un diari per publicar una caricatura de Crist? En anglès diuen "Freedom is not free": "la llibertat no és gratis".
El nen solitari
Hi ha un senyor que s'estima tant i tant la llengua espanyola que prefereix que el seu fill rebi classes tot sol, aïllat dels seus companys, abans que acceptar que sigui escolaritzat en català. S'ha parlat molt de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el cas d'aquest nen de Badalona. Se n'han fet, i se'n faran, mil i una anàlisis jurídiques i polítiques. Però a mi el que m'impressiona, el que m'esborrona, és aquest pare que prefereix que el seu fill rebi classes tot sol. Hi ha poques coses tan corprenedores com la imatge d'un nen sol. Solitari.