5/2/06
Engrunes
Petroliaddictes
És curiós que hagi tingut tanta repercussió el tros del discurs d'en Bush sobre l'estat de la Unió on advertia que en els propers anys els Estats Units hauran de reduir la seva addicció al petroli. De fet, en les paraules del president nord-americà no hi ha grans novetats. L'única novetat és semàntica, és dir-ne addicció de la nostra necessitat de consumir petroli per fer rutllar el món. A cops, aquests petits canvis semàntics acaben tenint grans efectes, però tinc la impressió que en aquest cas es tracta només d'un artifici verbal per fabricar titulars. El discurs del president nord-americà em va recordar un llibre del malaguanyat Haro Ibars on explicava que si una droga és un producte al qual t'habitues fins al punt que cada dia en necessites més, la principal droga del món modern són els diners. Addicció al petroli, els diners com a droga, molt bonic: però si parlem seriosament, si ens deixem de funambulismes, hem de plantejar-nos seriosament d'on traurem l'energia que necessitem per seguir tenint diners. I, ara com ara, tot ens porta cap al renaixement de l'energia nuclear.
Llach
Sempre m'ha costat una mica d'entendre, en Lluís Llach, no li he acabat de trobar el què. Ara no entenc per què redimonis ha d'anunciar que d'aquí a un any començarà a plegar. Si fos una altra mena de persona pensaríem que ho fa per promocionar el disc i la gira que ara comença, però aquest no és el seu estil i no li cal cap promoció d'aquesta mena. Suposo que ho anuncia per aquest especial sentit de coherència amb ell mateix que el defineix. I potser és la manera com s'expressa aquesta coherència la que mai no he acabat d'entendre.
Raimon
La sèrie de recitals d'en Raimon que avui s'acaben ha estat un èxit espaterrant, un esdeveniment social d'una magnitud pocs cops coneguda en el nostre món musical. Podrien ser vistos com una culminació digníssima a la seva carrera, però no ho són. En Raimon, amb més anys a l'esquena que cap altre dels nostres grans cantants, no es retira pas. Segueix treballant. Això sí, ho fa amb més calma, amb més exigència, amb més parsimònia. Es pot permetre de fer només el que vol fer i quan ho vol fer. S'ho té ben guanyat.