6/2/06
Engrunes
El gran fracàs
És interessant d'observar el que està passant amb la cosa del no fumar als bars i restaurants. El cap de setmana de després de Reis vaig assistir per primer cop a un espectacle que ha esdevingut habitual. Era a muntanya, en un petit poble nevat, prenent un cafè a l'únic bar del poble, i va entrar un client preguntant si això de no fumar que posava el rètol de fora era de veres. La propietària li va dir que no, que fumés. De darrere el taulell va treure un rètol d'aquests que identifiquen el local com a lloc on es permet fumar, va anar cap a la porta, va despenjar i esquinçar el rètol que deia que no es podia fumar i va plantar el nou símbol. Acabada l'operació, va anar darrere la barra i va encendre un cigarret amb gest de gran satisfacció. Això ha anat passant a molts locals de menys de cent metres quadrats que han descobert que no deixar-hi fumar els feia perdre clientela. El fenomen és tan generalitzat que les autoritats ja avisen que si no ho volem per les bones serà per les males i que faran el que calgui per imposar manu militari la llei seca.
L'altre fracàs
Com que de les obres de caritat, com ara impedir que els fumadors fumin, l'Estat sempre mira de treure'n rendiment, el ministeri d'Hisenda va aprofitar l'avinentesa per apujar els impostos del tabac. Però el que havia de servir per apujar preus, ha acabat desfermant una guerra de baixades de preus. Ara també diuen que s'empescaran un altre sistema per aconseguir tant sí com no que els preus pugin i així, de passada, recaptaran més impostos.
Un altre argument contra el tabac
Hi ha un llibre francès que ha tingut un cert èxit de vendes: L'avènement du corps. L'autor, Hervé Juvin, és un especialista en assegurances i pensions, i explica que és lògic que ara ens preocupem pels efectes del tabac i que abans no ens en preocupéssim. La raó és ben senzilla: abans la majoria de fumadors no tenien temps de morir-se per malalties vinculades al tabac, ja que es morien abans d'una altra cosa. Si ara ens preocupem tant del tabac és, senzillament, perquè vivim més anys i per tant els anys de vida que ens pren el tabac són molts més. O sigui que com més sans som més ens preocupem per ser-ho encara més. Lògic. Paradoxal.