8/2/06
Engrunes
El dret d'ofendre
Diu textualment en Philip Stephens, columnista del Financial Times, en el seu article d'ahir: "El dret d'ofendre és un fonament vital de la democràcia occidental". Sisplau, abans d'escandalitzar-se, abans de deixar anar la cançoneta que diu que mai no s'ha d'ofendre ningú, facin el favor de donar-hi unes quantes voltes. Rumiïn una estona i veuran com el senyor Stephens té raó. Veuran com una societat on ningú no té dret a ofendre un altre no és una societat lliure, és un cementiri. El dret d'ofendre és una part essencial de la llibertat, perquè la capacitat de les persones per ofendre's és infinita i no és possible fer res sense ofendre algú. També és evident que aquest dret ha de tenir un límit i en les societats civilitzades aquest límit el marquen les lleis i els tribunals. Si, posem pel cas, hi ha un senyor ministre de la guerra que s'ofèn perquè un articulista d'un diari fa un article on no surten gaire ben parades les mares dels militars colpistes, aquest senyor ministre de la guerra té tot el dret a anar a un tribunal. I el tribunal té tot el dret a dir-li al ministre de la guerra que no ha entès res de res i que el periodista té tot el dret a dir el que ha dit. Aquesta història és exactament la mateixa pel que fa a les caricatures del profeta. Qui se senti ofès que vagi als tribunals. Així funciona el nostre món, el civilitzat. L'altre món, el de la intolerància i la dictadura, ja sabem com funciona. I és pitjor, molt pitjor.
Bufanúvols
Em treu de polleguera que alguns opinadors de casa nostra es dediquin a discutir si va ser prudent o no va ser prudent la publicació de les ja famoses caricatures de Mahoma. A aquestes alçades de la pel·lícula es tracta de defensar la llibertat, es tracta de defensar la societat oberta i democràtica, es tracta de no cedir al xantatge. La resta són punyetes.
Boicot
Al final els productors de cava català n'han venut una mica menys a Espanya i una mica més a la resta del món. Sumant i restant, les vendes van pujar el 2005. Que faci boicot qui vulgui fer-ne, a Espanya o a l'Islam, al cava o als productes danesos. Si renunciem als principis per quatre duros mal comptats acabarem parlant espanyol i duent xador. Per no ofendre, és clar.