10/2/06
Engrunes
"I s'agafen les mans els vells amants"
Igual com impressiona la imatge dels quatre darrers presidents nord-americans agafats de la mà al funeral de la Coretta King, també impressiona la imatge dels vells amants anònims que s'agafen les mans. És un gest que transmet companyia, complicitat, suport mutu... De fa temps, els metges investiguen per què les persones feliçment casades tenen més bona salut que la mitjana dels mortals. L'explicació que fins ara s'havia donat a aquest fet estadísticament comprovat era que els casats duien més bona vida: tendien a menjar de forma més ordenada, a sortir menys sovint de farra, a beure i fumar menys, etc. Però un recent experiment permet suposar que hi ha causes encara més íntimament lligades al fet de viure en parella. L'experiment va consistir a seleccionar unes quantes parelles d'una certa edat i feliçment casades i sotmetre les dones d'aquesta mostra a una situació d'estrès per verificar les alteracions que patia el seu cervell. Quan a les dones sotmeses a estrès els donava la mà un membre de l'equip mèdic, el cervell donava senyals inequívocs que s'havia reduït el nivell de tensió. Però quan qui els donava la mà era el seu marit, la reducció era molt més intensa. Ja ho deia en Serrat: els vells amants "no tenen por, no tenen pressa".
I al fons, els cristians
En tota la tràgica història de les caricatures de Mahoma, el problema no és només que els musulmans ens puguin imposar una retallada de la llibertat d'expressió en nom del "respecte", sinó les conseqüències que això podria tenir entre els cristians. Uns cristians que viuen amb certa tensió moltes característiques del món modern i que, en general, s'hi adapten prou bé. Si cedim davant els musulmans, generarem un greuge comparatiu tan evident, tan bèstia, que estimularem el creixement de l'integrisme cristià, com estimulem la xenofòbia quan permetem que els acabats d'arribar monopolitzin les ajudes socials. Un fort moviment integrista cristià que pretengui tornar enrere en el temps i abolir la separació entre vida pública i creences religioses que tant ha costat d'aconseguir, seria un desastre. Un desastre més gran que les protestes dels musulmans. Si algú ho dubta, li recomano un viatge als Estats Units per veure en acció la ultradreta cristiana. Fa feredat.