12/2/06
Engrunes
Nació, drets històrics i llengua
Divendres, la primera sessió de la ponència conjunta del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats que discuteix l'Estatut va estar centrada en la nació, els drets històrics i la llengua. La cosa de la nació va quedar com s'esperava: una fórmula retòrica complicadíssima per dir que sí, però no, però vés a saber. És un tema important, però no forma part del moll de l'os de l'Estatut per la senzilla raó que les realitats nacionals ho són per voluntat dels seus ciutadans, al marge del reconeixement que en facin els textos legals. Els pocs efectes legals que podia arribar a tenir el reconeixement del fet nacional català no són significativament diferents dels que emanen dels drets històrics, que sí que figuren al text aprovat. L'altre gran tema va ser la llengua, on el dret i el deure de conèixer el català van quedar per primer cop equiparats a allò que estableix la Constitució espanyola pel que fa a l'espanyol. La veritat és que això del deure de conèixer una llengua sona fatal, però ja que els espanyols s'entesten a imposar el deure de conèixer el castellà, és prou raonable que l'Estatut fixi una situació simètrica per al català. Posats a buscar simetries, el que sobra és la referència a la necessitat de conèixer l'espanyol. Si ja ho diu la Constitució, no cal que també ho digui l'Estatut.
No-discriminació
Fruit dels pactes entre CiU i el PSOE, a l'article 6 s'hi ha afegit que cap persona no podrà ser discriminada per motius lingüístics. És una frase que al PSOE li va bé per contrarestar tota la demagògia sobre la persecució de l'espanyol a Catalunya, però que pot acabar resultant beneficiosa per als catalanoparlants. Qualsevol persona que visqui a Catalunya sap que si hi ha ciutadans discriminats per motius lingüístics aquests no són, precisament, els castellanoparlants. Si no estiguessin tan intoxicats per les seves pròpies mentides, mai de la vida els grans partits espanyols no haurien acceptat una frase com aquesta. Una frase que en el futur ens donarà molt de joc si els catalanoparlants estem disposats a fer valer els nostres drets, però només en aquest cas. I és que en tot el que té a veure amb la llengua les lleis poden ajudar o dificultar però el realment determinant és la voluntat dels ciutadans de parlar-la. És aquí on hauríem d'insistir.