17/2/06
Engrunes
Prosperitat i seguretat
Em sembla poc discutible, tot i que sempre hi ha qui tot vol discutir-ho, que vivim un període de gran prosperitat. El vivim a tot el món, però de forma especial a casa nostra. I malgrat aquesta prosperitat, no acabem d'estar contents. Tenim la sensació que el món va cap a pitjor quan totes les dades objectives diuen que va cap a millor. És un mal general a tot el món, però un mal que afecta de manera especial els països de la vella Europa. I nosaltres encara bo que no estem pas tan deprimits com els francesos o els alemanys. És un fenomen que fins ara havia atret l'atenció de sociòlegs i polítics, i a Catalunya el president Pujol ha manifestat reiteradament la preocupació per aquest tema. Ara comencen a haver-hi també economistes que analitzen per què redimonis tenim tan poca confiança en el futur si vivim tan bé. I una de les respostes que donen els economistes és que la prosperitat global s'explica precisament per l'increment de la competència planetària, que fa que la nostra vida econòmica i laboral estigui en una revolució constant. I aquest canvi permanent, que és bo per al funcionament global de les societats, és molt dolorós a nivell individual, sobretot quan ens toca el rebre. I com que a tots ens ha tocat el rebre en algun moment, o tots coneixem algú a qui li ha tocat el rebre, o tots temem que li toqui el rebre a algú dels nostres, acabem preocupant-nos exageradament pel futur. Potser al final resultarà cert que l'home és un animal de costums i que preferim la seguretat de l'anar tirant més que no pas el risc que comporta el progrés. El problema és que el vell anar tirant, les velles seguretats, ja no tenen cabuda en el món d'avui.
Triar embrions
Ahir el Congrés de Diputats va aprovar el projecte de llei de reproducció humana assistida que permetrà a les parelles amb un fill malalt triar els embrions que siguin genèticament compatibles a fi i efecte que les cèl·lules del futur germà puguin servir per curar el malalt. És una decisió lògica i sensata que trenca una regulació encara massa restrictiva en molts aspectes. Motivacions religioses a banda, ens deixem dur per la por al canvi, la por a la pròpia responsabilitat, i preferim el vell model de deixar en mans de l'atzar el que nosaltres podríem decidir. És la por a ser amos de la nostra pròpia vida i a afrontar les conseqüències de les nostres decisions.