18/2/06
Engrunes
Ordenació territorial
La nova ordenació territorial que havia de ser un dels grans projectes del govern català d'esquerres dorm el son dels justos. Entre les complicacions de l'Estatut i la fèrria oposició del PSC sembla que serà molt difícil que s'arribi a cap resultat concret aquesta legislatura. De moment s'ha fet la comèdia de dir a tots els ajuntaments que hi diguin la seva i així estarem entretinguts fins que hi hagi noves eleccions. Per si la cosa encara no estava prou magra, la ponència de l'Estatut ha aprovat que és l'Estat qui ha de decidir què fan i què no fan les províncies (que encara que es diguin vegueries seguiran sent províncies). El PSC-PSOE i els seus barons territorials han expressat mil i una vegada que prefereixen dependre de Madrid més que no pas de la Generalitat de Catalunya, i això és el que han aconseguit que digui el nou Estatut. El conseller Carretero, en un nou senyal de coherència i valentia, ha fet pública una nota advertint que amb el redactat pactat fem un pas enrere respecte del que deia l'Estatut del 79 i que consolidem al nou l'Estatut el que s'havia establert per mitjà de lleis de bases. Estem, doncs, en un atzucac. Sembla que no tenim sortida i que Catalunya haurà de seguir sent la suma d'unes quantes províncies que l'Estat i els partits estatals utilitzaran quan els convingui per laminar el poder de la Generalitat.
Província única
En realitat sí que tenim una sortida, la que de sempre havia proposat el catalanisme polític: la província única. Aquesta és l'única possibilitat que el govern català exerceixi el poder territorial sense interferències de l'Estat. És una sortida a la qual els partits polítics es resisteixen perquè tots aspiren a disposar dels fons d'unes diputacions provincials sense mecanismes transparents de control de la despesa. És una sortida a la qual es resisteixen els partits del govern perquè veuen en les comarques el segell de CiU. Perquè són alcaldes de capital de comarca que han hagut de patir el contrapès dels consells comarcals utilitzats de forma partidista. Tenen raó. Els consells comarcals necessiten una reforma a fons. Les comarques necessiten adaptar-se a les realitats metropolitanes. Però, dit això, la Catalunya sense províncies (encara que se'n digui vegueries) i amb comarques sòlides és la Catalunya que més reforça el país i el seu govern.