20/2/06
Engrunes
Interès escàs
Mentre el CIS fa enquestes ben fetes, al Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya segueixen fent de les seves. El CIS pregunta a la gent quins sentiments li genera la política i els enquestats diuen que desconfiança, avorriment i indiferència; el CEO només pregunta a la gent si la política li interessa molt, bastant (que deu voler dir força), poc o gens. I són majoria els que diuen que poc. I si sumem els de poc i els de gens, arribem al 61,5% de la població. Tot plegat ens ve a dir que l'interès és prou escàs, però no sabem si és per la desconfiança, l'avorriment o la indiferència, cosa que sí que sabem en el cas del CIS.
La conya federal
Una de les preguntes de l'estudi d'opinió de la Generalitat recorda aquella de l'enquesta sobre si s'ha d'autoritzar la recerca amb cèl·lules mare. Els resultats donaven que sí per una àmplia majoria, però a l'enquesta també es preguntava a la gent si podria explicar què eren les cèl·lules mare i el no era aclaparadorament majoritari. Doncs bé, el Centre d'Estudis d'Opinió pregunta als catalans quina és la seva forma d'estat preferida. La majoria (36%) diuen que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma, però a poca distància (32,4%) se situen els que opinen que hauria de ser "un Estat dins una Espanya federal". Els partidaris que sigui "un Estat independent" només són el 14,8%. Els resultats són fantàstics per al principal partit del govern, que de sempre ens ha castigat amb la conya federal, però per saber el valor d'aquest resultat hauríem de fer com en l'enquesta de les cèl·lules mare i preguntar a la gent si sap què és "un Estat dins una Espanya federal". M'hi jugo el que vulguin que el no és aclaparador.
Un Estat dins la UE
Seria bo de veure la resposta dels catalans només que canviéssim la forma com està feta la pregunta i els demanéssim si prefereixen que Catalunya sigui: 1) Una regió d'una Espanya centralista i unitària, 2) Una comunitat autònoma d'una Espanya descentralitzada o federal, 3) Un Estat dins la Unió Europea. Preguntat així, m'hi jugo el que vulguin que el nombre d'independentistes es multiplica espectacularment. I és que, com deia el poeta, qui pregunta ja respon.