21/2/06

Engrunes


El problema del PSOE

Arran de l'èxit inqüestionable de la manifestació de dissabte, s'ha parlat molt del problema que aquest èxit suposa per a Esquerra en la mesura que li fa més difícil dir que sí a l'Estatut que surti del Congrés de Diputats. És sorprenent que no s'hagi parlat tant del problema que l'èxit de la manifestació suposa per al PSOE. Fins ara, el socialisme espanyol vivia còmodament instal·lat en la convicció que Esquerra acabaria, d'una o altra manera, dient que sí, però si la manifestació fa disminuir les probabilitats del sí republicà, també fa créixer els problemes socialistes. Diguin el que diguin els estrategs de taverna, el rebuig d'Esquerra és un problema per al PSOE ja que obre la crisi del govern català i ens precipita a unes eleccions que poden ser molt contraproduents per al socialisme espanyol. És ben cert que el PSOE sotmès a la persecució pepera no té gens de ganes que es pugui dir que ha cedit davant Esquerra, però també ho és que si Esquerra es manté en el no, els socialistes espanyols hauran de triar entre dos problemes dels quals no és fàcil saber quin és el menor: ser acusats de còmplices dels independentistes o fer fracassar el govern català d'esquerres. Al cap i a la fi aquest és l'art de la política: triar sempre el mal menor.

 
I ETA toca el flabiol

Les possibilitats que el PSOE faci un gest significatiu cap a Esquerra s'incrementen també amb el comunicat d'ETA, un comunicat on els terroristes fan veure que no passa res i es dediquen a tocar el flabiol. Si és veritat que per en Rodríguez Zapatero l'Estatut català és vist com un pas per ajudar a resoldre el problema basc, els motius per apujar el llistó de l'Estatut són més evidents avui que divendres.

 
Clàusula Camps

Ja toca els nassos que el govern espanyol vinculi la cosa catalana amb la basca, però el que no té cap mena de sentit és que la vinculem nosaltres, els catalans. La idea d'introduir a l'Estatut una disposició que digui que obtindrem el mateix que obtinguin els bascos és, simplement, un disbarat. Un disbarat tan gran com la idea del president de la Generalitat valenciana de posar una clàusula que digui que els valencians obtindran tot el que obtinguem els catalans.