23/2/06
Engrunes
25 anys no són res
Avui fa 25 anys se n'hauria pogut anar tot en orris i només se n'hi va anar una mica. Si haguessin guanyat absolutament les forces del mal absolut, el desastre hauria estat absolut. Com que van guanyar relativament les forces del mal relatiu, el desastre va ser relatiu. És, encara, relatiu. Avui fa 25 anys va fracassar un cop d'Estat i va néixer l'Espanya autonòmica. Fins aquell moment, fins al 23 de febrer del 81, existien Catalunya i Euskadi, i alguna cosa més. Després del 23 de febrer, o per ser més exactes i precisos, el 24 de febrer, quan el rei d'Espanya es va reunir amb els partits "nacionals" i va excloure els partits nacionalistes, va néixer la gran mentida de dir que Múrcia és com Catalunya i Madrid com Euskadi. I en aquesta gran mentida seguim instal·lats. I aquesta gran mentida és la que encara avui complica qualsevol intent de fer valer els drets dels catalans i d'incrementar el nostre autogovern. La gran mentida que van consagrar la LOAPA i la LOFCA que encara avui arrosseguem. Tot va néixer fa 25 anys. O, per ser més exactes i precisos, fa 25 anys menys un dia.
25 anys són molts anys
El 1981 no érem membres de la Comunitat Econòmica Europea i el nostre nivell de vida era miserable. El 1981 la democràcia era poca cosa més que una bona intenció. El 1981 ja havíem enterrat el Franco, però el franquisme era encara ben viu. El 1981 no érem a la NATO i l'exèrcit era un niu de feixistes que es pensaven que la seva missió era mantenir sotmesa la població. El 1981 teníem una Generalitat amb prou feines recuperada, amb competències escassíssimes i pressupost ridícul. El 1981 teníem una monarquia que encara no sabia si volia ser grega o britànica. El 1981 aquest país i el país on aquest país malviu eren un desastre. I per això va ser possible el 23 de febrer i perquè tot és ja diferent avui no és possible un cop d'Estat. I per això quan un general diu bajanades ens fem un fart de riure i no tenim gens ni mica de por, de la por que vam tenir avui fa 25 anys.
El rei
Avui, com cada 23 de febrer, tothom dirà que sort en vàrem tenir del rei i demà, com cada 24 de febrer, ningú no dirà que el rei va aplicar una part substancial del programa dels colpistes.