24/2/06
Engrunes
Mercats i ciutadans
Diuen que el senyor president del govern espanyol va dir al senyor conseller delegat de l'elèctrica E.ON que "els mercats són molt importants, però els ciutadans més". Els mitjans han destacat aquesta frase com si fos molt brillant i com si resumís tota una filosofia política, com si fos l'explicació perfecte de per què en Rodríguez Zapatero no vol que els alemanys comprin Endesa. En realitat, la frase no diu res, no vol dir res. Tots estem d'acord que els ciutadans són més importants que els mercats, de la mateixa manera que les persones són més importants que l'aire que respirem. El problema no és qui és més important, sinó què és millor per als ciutadans. I de la mateixa manera que les persones necessitem aire per respirar, els ciutadans necessitem mercats per progressar. I les lleis del mercat són les que són. I quan les empreses espanyoles compren autopistes franceses, bancs nord-americans, aeroports britànics, petrolieres argentines o telefòniques xilenes, ho fan emparant-se en les lleis del mercat. I no pot ser que protestem quan no deixen que un banc espanyol en compri un d'italià i que ens sembli la mar de lògic impedir que una empresa energètica alemanya en compri una d'espanyola.
Catalanofòbia
La catalanofòbia desfermada per l'opa de Gas Natural a Endesa ha estat evident i repugnant. Segurament a hores d'ara hi ha una colla de cretins als quals els cau la bava només de pensar que guanyarà una empresa alemanya i perdrà una de catalana. Però això no té res a veure amb el fet que una opa l'ha de guanyar qui ofereix millors condicions. I si Gas Natural vol guanyar aquesta batalla que pagui més, i si no vol o no pot pagar més què hi farem.
Pobre Estat
Això de ser un governant avui en dia és molt dur. Pobrissons, es pensen que són els reis del mambo perquè tenen un Estat i després resulta que va un empresari qualsevol i els recorda que els seus poders són ben limitats en el món d'avui. I els ciutadans hauríem de fer salts d'alegria en constatar que la política ja no pot interferir en el llarg camí de la humanitat cap a la prosperitat i la llibertat. I és que, finalment, els ciutadans són més importants que els Estats.