28/2/06
Engrunes
El Expolio
Ahir a mitja tarda, l'Ajuntament de Salamanca va fer canviar el nom d'un carrer, d'un carrer que fins ara se'n deia Gibraltar i que a partir d'ara es diu El Expolio, un carrer on hi ha el famosíssim Archivo. Un Archivo fet sobre la base de l'espoli. Un Archivo del qual recentment han sortit uns quants papers per ser retornats als seus legítims propietaris, però on encara en queden molts arreplegats i mantinguts en base al molt democràtic dret de conquesta. Un Archivo on encara hi ha documentació de moltes famílies i molts ajuntaments catalans i valencians. Vaja, un lloc que ha estat i segueix sent un autèntic monument a l'espoli. O sigui que el nom no pot estar més ben triat.
Gibraltar
De passada, Salamanca ha tret dels seus carrers el nom de Gibraltar, un nom que no és difícil pensar que va ser posat com a reivindicació de "la unidad de destino en lo universal" però que a dia d'avui feia més nosa que servei. Encara que se'n parli poc, o precisament perquè se'n parla poc, sembla que les negociacions sobre Gibraltar progressen adequadament. La clau de l'èxit és que no és una negociació bilateral entre Londres i Madrid, com tradicionalment pretenien els governants espanyols, sinó una negociació trilateral amb Gibraltar assegut a la taula i amb dret de veto. L'altre fet que ha permès que progressessin les negociacions és que s'ha decidit centrar-se en aspectes concrets de coordinació i no parlar de sobirania ni de principis. I és que ja se sap que d'això de la sobirania només ens encaparrem a parlar-ne els que no en tenim prou.
Proteccionisme
Mentre el govern espanyol fa mans i mànigues per fer veure que liberalitza el sector energètic quan en realitat el que intenta és bloquejar l'OPA d'E.ON, el govern francès fa veure que estimula la fusió de Gaz de France i Suez quan en realitat el que intenta és bloquejar l'OPA de la italiana Enel i el govern dels Estats Units fa veure que defensa la seguretat nacional quan en realitat el que intenta és evitar que una empresa de Dubai es faci amb el control dels principals ports del país. Les excuses són moltes, però la malaltia és la mateixa: el proteccionisme, el nacionalisme d'Estat, que és el pitjor dels nacionalismes.